BULLIYNG DANCE

http://www.xtec.cat/crp-pallarsjussa/web-conflictes/conjunt.htm

Desenvolupament de la sessió:

Consignes	Observacions
Agafeu el full que us reparteixo i un llapis. De moment no hi feu res.	Cada alumne té mig full (millor reciclat) i un llapis.
Ara veureu una pel·lícula de dibuixos que dura 10 min. Tracta de coses que passen a l’escola. Fixeu-vos bé que després en parlem.	Es tracta de passar el film sense anticipar el tema. Es visiona la pel·lícula. Quan s’acaba, i abans que l’alumnat tingui temps de reaccionar ni de comentar res entre ells...
Escriviu en el full de paper quin títol hi posaríeu i expliqueu en 2 o 3 ratlles que heu entès que hi passa. Poseu-li nota de 0 a 10. Poseu el primer que us vingui al cap, no patiu per les faltes, és un full reciclat, és per treballar i no el guardarem, després el llençarem.	Ens interessa tenir la primera impressió de cada alumne, abans que comentin res entre ells. Podem deixar uns 3 o 4 min. i recollim els fulls. Serà interessant veure les diferents respostes, (negació, desplaçament, vehemència, condemna...). Les comentarem a la propera sessió, de manera general i anònima.
Primer parlem del final. Que aixequin la mà tots els nens i les nenes que els sembla que s’acaba bé.	Preguntem a alguns alumnes: I tu, per què penses que s’acaba bé? A cada argument que ens donin podem fer: Ahà, d’acord... Solen dir coses del tipus que l’agressor té el càstig que es mereix. No ho discutim, tampoc no ho donem per bo. En tot cas demanem si es podria acabar millor.
Ara que aixequin la mà tots els nens i les nenes que els sembla que s’acaba malament.	Preguntem a alguns alumnes: Al teu entendre, com s’hauria d’acabar per acabar bé? L’objectiu és aconseguir que la gran majoria dels alumnes acordi que el millor final seria que acabessin jugant tots junts. A partir d’aquí podem començar a parlar ja que el grup ha enviat el missatge a l’agressor que el vol i l’accepta.
Ara m’agradaria que parléssim del què passa a la pel·lícula, del que us ha agradat més i menys, del que heu trobat més interessant...	Es tracta que l’alumnat, en ordre, vagi opinant sobre el tema del maltractament entre alumnes i entre tots anar definint els temes següents, com a exemple:
El maltractament: · Conductes: físic (pegar, donar empentes, amenaçar...), verbal (insultar, burlar-se, parlar malament d’un per tal que els altres no li siguin amics...), exclusió social (no deixar participar, fer fora, ignorar...) · Aquestes coses passen en llocs on hi ha gent o en llocs on no els veu ningú? La víctima (formiga): · La víctima és un nen dèbil i sense amics?: fer veure que al principi si que en tenia d’amics i que a mesura que escala el conflicte, el van deixant sol. · Què fa la víctima davant de les agressions? planta cara, intenta defensar-se, fuig, plora, s’amaga, ho diu al profe... Penseu que ell sol pot aturar-ho o necessita ajuda? Rol dels espectadors: · Es deixen portar o poden canviar la situació? (si un no fa res, ni va a buscar ajuda a un adult per evitar una agressió es converteix en còmplice). · Perquè no l’han ajudat fins que ha caigut de la teulada? · Qui hauria pogut intervenir per posar fi al maltractament? · Per què els amics no l’ajuden? Què senten? (por a que els passi el mateix?...) · Per què al pati els altres s’afegeixen a les burles i acaba tot sol al mig del cercle? (aquí opera el fenomen del contagi social: un per l’altre i tots van seguint... En un grup una persona fa coses que tota sola no faria) Els agressors (el “toro” i els seguidors): · Quins motius té l’agressor per fer mal i espantar als altres? (s’avorreix, venjança, enveja...) · Per què el recolzen els seguidors? Ho farien tots sols? Són valents? · Ho faria si no tingués seguidors? És valent? · Què li pot passar a l’agressor si s’acostuma a anar així per la vida? · Els nens fan mal als altres de la mateixa manera que les nenes? · Els nens i nenes que fan mal als altres han de comprendre que l’escola no permetrà aquest comportament. · Sovint l’alumnat proposa intimidar l’agressor (castigar-lo, excloure’l..., fer-li el mateix que ha fet) convé ajudar-los a buscar maneres més prosocials, que diguin coses que poden fer els agressors: parar de fer-ho: fer-los veure que fan mal, responsabilitzar-se, invertir la relació – l’ajuda en lloc de l’agressió- Emocions implicades: · Com se sent cadascú? Què sent l’agressor quan el mestre el castiga? Què sent quan la víctima cau del terrat? i els espectadors? Són els sentiments el que ens fa fer les coses, a vegades? (el rapte emocional: ràbia... i també es interessant considerar els fets des del punt de vista de la víctima). · Diferència entre “xivar-se” (perjudicar algú) i demanar ajuda a un adult. Què és “xivar-se”? Preguntes per animar a participar · On passa: a la ciutat? al camp?... · Us heu fixat de quantes maneres diferents mengen l’esmorzar?
Estic molt content/a de com hem parlat aquest tema, us felicito perquè tothom ha dit allò que pensava de veritat i ha escoltat què pensaven els altres. Sou un bon grup.		Aquí donem per acabada la sessió amb una frase de reconeixement, amb l’objectiu de legitimar TOTS els alumnes i animar-los a parlar i a escoltar amb sinceritat perquè és una bona, manera de resoldre els problemes i que no ens enfadem i que, estiguem més tranquils i siguem més amics i més feliços.